El Candid Arts Center del barri londinenc d’Islington va ser a mitjans de setembre l’escenari d’un festival de música poc habitual. Els músics que van participar al Netaudio’06 (Kodal, alias TeaMore, Pentagonik’s Cotumo, Megaheadphoneboy, etc.) fins ara només els coneixen els entesos del panorama musical de l’electrònica. Això es deu al fet que aquests músics no publiquen la seva obra en una gran discogràfica, sinó que la publiquen exclusivament a través dels netlabels.

Ràpid, pràctic i barat

Un netlabel és una pàgina web on els amants de la música es poden descarregar legalment música fins el moment inèdita. Sol ser música electrònica; sovint selecta. Fins ara ja hi ha més de 600 netlabels que, un cop a la setmana o un cop al mes, llancen temes i recopilatoris. Es tracta de fòrums per a autors de música electrònica que volen distribuir els seus treballs a través de la xarxa sense les pressions de la indústria musical i sense pagar els impostos de les societats d’autors com GEMA (Alemanya) o la Societat General d’Autors i Editors ( SGAE ) a l’Estat espanyol.

“Els netlabels ofereixen la possibilitat de fer arribar al públic la música més actual de manera ràpida i pràctica i amb un pressupost mínim”, diu Donovan Ludwig, cofundador del netlabel berlinès Pentagonik. A banda de Londres i Berlín, aquest moviment també s’ha implantat amb força a Colònia i a Barcelona. Es tracta d’una moda urbana de l’era digital que s’estén cada cop més tant geogràficament com virtual.

L’eclosió

Aquesta moda creix gràcies a l’eclosió generalitzada de la indústria de la música digital. El negoci de descàrregues de música digital del grup Warner Music va créixer l’any passat en un 36% i l’iPod, el reproductor d’MP3 portàtil d’Apple, ja compta amb 42 milions de compradors, el 76% dels quals els va obtenir l’any passat.

Les xifres diagnostiquen una transformació del mercat musical actual, que passarà del suport físic a les biblioteques de so digitals. Els melòmans compren cada cop més música a les botigues en línia i la registren al discs dur dels seus ordinadors.

No és cap sorpresa, doncs, que ara a Internet també es puguin trobar segells discogràfics. Netaudio’06 d’Islington va ser testimoni de l’eclosió d’aquest fenomen. Al llarg del dia i durant les xerrades i els debats, els conferenciants seien a les taules del Candid Arts Center i explicaven apassionadament als oients quin seria el futur dels netlabels.

Els visitants anaven d’una taula a l’altra, com si es tractés d’un pica-pica, amarant-se de la informació que els impulsors dels netlabels i els experts en Creative Commons i en tecnologia podcast els poguessin oferir. Els visitants que volien escoltar música podien o bé gaudir d’una instal•lació sonora al primer pis o bé anar al soterrani i escoltar els productes dels artistes digitals.

De moment, els impulsors dels netlabels opten per l’ideal col•lectiu. Segons Donovan Ludwig, tot i la gran diversitat de netlabels que existeixen a Europa no hi ha competència entre aquests segells discogràfics digitals. “La idea del netlabel es basa en l’absència d’ànim de lucre”, diu Ludwig. El cofundador del netlabel berlinès Pentagonik considera que, al cap i a la fi, no tindria sentit fer-se la competència.

La xarxa europea

És per això que Ludwig i el seu company Timor Kodal, impulsor del netlabel Pulsar, han creat Netlag, un seguit de festes de netaudio que han de promocionar les produccions de música independent a Berlín.

Ludwig i Kodal consideren que aquestes festes nocturnes són com les pàgines webs, és a dir, fòrums per als autors digitals. Ells tan sols hi afegeixen una bona quantitat de cervesa, l’ambient i els convidats.

Els seus creadors volen que aquests fòrums serveixin per unir el moviment dels netlabels d’Europa i conviden músics de l’estranger perquè puguin presentar en directe els seus treballs al públic berlinès. Així doncs, a la festa Netlag que es va fer en el festival de música de Berlín Fete de la Musique, juntament als artistes alemanys, també es van poder sentir els ritmes de Gast-Acts de Londres.

Tanmateix, tot i l’eufòria d’aquesta eclosió, els netlabels no poden posar en perill grans empreses discogràfiques com ara Warner o EMI. “El fenomen netlabel mai no els farà ombra perquè aquí no es busca el benefici”, diu Markus Koller, impulsor del podcast starfrosch.ch, que va organitzar el primer festival de netaudio de Bern. L’afirmació de Markus Koller podria ser certa, ja que, tot i que en alguns casos un netlabel pot servir per llançar músics a la fama, tot plegat només dura fins que no arriba una gran empresa discogràfica i els ofereix un contracte.